Les perruques a l'antic Egipte
Les primeres referències històriques que es tenen de perruques i cures cosmètiques capil·lars, ens porten a l'antic Egipte. El poble (com en moltes altres civilitzacions) es rapaba el cap, tot i que els sacerdots i governants el cuidaven i s'hi feien tractaments de tints i pentinats, i també es posaven perruques, algunes vegades de dimensions realment espectaculars.
En aquest període, les perruques predominants, eren les de cabell llis i amb serrell, tallat molt igualat per davant, i per darrere arribaven a l'alçada de l'espatlla.
Les perruques a la Grècia clàssica
El culte que professaven els grecs a la cura del cos i la seva recerca constant de l'ideal físic, naturalment també va tenir la seva influència en el cabell, i en aquesta època es van desenvolupar una gran quantitat de pentinats amb molts detalls; melenes llargues i recollides, ondulacions al cabell.
Fou en aquest període quan van aparèixer les escoles de perruqueria, començant a guanyar importància el tint, ja que en aquella època es donava perferència als cabells de tonalitats clares o vermelles.
Les perruques a Roma
L'imperi Romà, donava molta importància a l'aspecte físic i a la cura del cabell, per aquest motiu s'arribava a l'insult amb aquelles persones que duien el cap deixat, cal destacar també, que en aquesta època, i gràcies a l'expansió de l'imperi es feien les perruques amb cabells clars d'esclaus germànics.
Un altre aspecte important d'aquesta època, és que es va descobrir el canvi radical que representava per a la imatge la incorporació de postissos, incorporant trenes i altres detalls als pentinats de les classes podents.
El Renaixement i les perruques
(del segle XV fins el segle XVIII)
En aquesta època, i després d'un període d'oblit relatiu en l'aspecte estètic, es reprenen els costums de d'edat antiga, recuperant l'interès per la bellesa.
Cal destacar les trenes postisses i perruques que s'utilitzaven com a complement dels fastuosos vestits, així com les famoses perruques (blanques) utilitzades per els homes de la cort.
Cal destacar també la gran varietat de colors que es va desenvolupar en aquesta època, que va permetre poder escollir per primera vegada entre un ventall molt ampli de coloracions.
Durant el segle XVIII, els advocats de Londres, duien perruques realment cares, i era freqüent que les robessin, pel carrer. El mecanisme que seguien els lladres, era passejar pels carrers més transitats amb un nen en un coba, de manera que en un moment donat s'alçava, l'agafava i s'amagava novament, habitualment, la víctima no protestava degut a que en ser desposseït de la perruca se sentia ridícul en trobar-se al mig del carrer amb el cap afaitat.
