|
|
La vida és néixer, envellir, emmalaltir i morir (com les estacions, primavera, estiu, tardor i hivern), la vida és com un dia: desperta, mig dia, tarda i nit (dormir), continuadament. Quan naixem, comencem a plorar, perquè saben fer totes aquestes coses, però ningú les hi ha ensenyat. En l'ansietat, hi ha 108 coses a la vida (passat, present i futur, que són 36 coses multiplicades per cada temps). Ansietat, quan et deixa algun ésser estimat; no vols veure'l, però l'has de veure; no es pot tenir tot a la vida.
Quan érem nens tot era possible, quan vam arribar als 40 anys, aprox., ja s'ha marcat i estabilitzat, honor, poder, posseir, riquesa, força, esperança, sexe i somni, etc., però tothom cada dia pot gaudir d'alguna cosa, estar satisfet, avaricia, fam i vici.
Per això ens destruïm a nosaltres mateixos i al nostre metabolisme.
RESUM: Tenim ulls per veure coses, però un mateix no pot veure els seus propis ulls, llavors sembla que no tenim ulls i intentem trobar-los en l'exterior, llavors ens perdem més. Som únics, no tenim preu i no ens vam valorar prou, com si no tinguéssim qualitat; l'amo som nosaltres, però si no sabem conduir-lo, passarem i rebrem desgràcies que no volem.
|
 |
